El monocordi és un aparell musical, d'una sola corda, la qual es fixa en els seus dos extrems a una caixa de fusta (caixa de ressonància) i s’eleva per un petit pont. 

Quan es pinça segons determinades posicions, sonen les diferents notes a l'escurçar o disminuir la longitud de la corda. 

Per afinar-simplement cal tensar la corda tot el que desitgi per obtenir la freqüència o nota que es busca.

Pitàgores (569-475 aC; filòsof i matemàtic grec, fundador de l'Escola pitagòrica) va demostrar que la freqüència d'un so serà inversament proporcional a la longitud d'aquesta corda, és a dir, a menys longitud, més freqüència; i com més gran és la freqüència d'un so, major és la seva altura. Amb aquest instrument

Pitàgores va definir els intervals musicals i les relacions numèriques entre uns i altres , demostrant així un cop més la relació que tenen la música i les matemàtiques.

L'experiment:
Suposem que la corda completa produeix un Do3:        

- Si premem en la meitat de la corda , la freqüència és el doble, i sonarà la mateixa nota però més una octava més aguda     

- Si premem a una distància de 2/3 a la corda , la freqüència serà la corresponent, de manera aproximada, al que seria una cinquena de Do3, un Sol.      

- Si premem a una distància de 3/4 a la corda , sonarà una quarta respecte a Do3, és a dir, un Fa.